2013, abril

Avel·lí Artís-Gener (Tísner), Viure i veure 1

[Resum] Quan Tísner torna a casa, després de vint-i-sis anys i mig a l’exili, i encara el camí de la duana del port de Barcelona, ho fa carregat d’humanitat, més ben dit, d’allò que en aquell moment era transcendent per a la humanitat, entesa com la tripulació d’un vaixell que ha de superar un tràmit impossible a costa de demanar als viatgers de bona fe que s’encarin al duaner amb els objectes més inversemblants al damunt. Ja havien arribat a l’edifici de la duana els cinc baguls carregats de 1.500 quilograms de llibres i les quatre maletes complementàries de la família.
I, per si no fos prou haver-li d’explicar a un guàrdia franquista que la causa era que a aquell barceloní, que s’havia eixugat els ulls uns minuts abans, li agradava llegir, i que portava dos aparells de ràdio iguals perquè quan no llegia escoltava música, i un minipimer i un assecador de cabells i una màquina elèctrica d’afaitar i una bossa misteriosa que havia de donar a una senyora anomenada Maria, baixeta i vestida de blau, que havia de trobar al peu de la passarel·la. Si això no fos prou, també duia un cocodril dissecat, embolicat en paper gruixut d’embolicar cocodrils que un tripulant havia embarcat a Colòmbia perquè la seva cunyada el deixés en pau després d’anys de reclamar-li el voluminós rèptil.
Quedaven enrere tres volums de memòries encara no escrits, i un quart que encara estava per viure,dos mil sis-cents grams de paper a afegir a aquella biblioteca personal. Els va començar a escriure als setanta-tres anys, quan ja feia molt del convenciment que un dia ho faria, sota l’influx de dos verbs: viure i veure, motors de la seva vida. Al primer volum, hi trobem el jove ninotaire i escriptor d’El be negreLa Rambla, L’esquella de la Torratxa i La Publicitat que veu esfumar-se les seves primeres vacances a causa del sollevament militar de l’any 36. A aquest episodi, li segueix el seu allistament voluntari a les forces republicanes, el front, el darrer dinar amb el pare i els germans…
I si en el primer volum hi trobem un Tísner, capità de l’exèrcit a vint-i-cinc anys, en el segon, el trobem convertit en tinent coronel als vint-i set, per nou minuts, els que transcorreguérem des del seu nomenament al lliurament de les armes als gendarmes. En l’endemig, la formació de la 60 Divisió, la batalla de l’Ebre, en la qual va participar, la retirada de l’exèrcit republicà i el pas a França amb 246 homes que miràvem una Catalunya perduda malgrat haver posat la vida en perill per defensar-la.
Al tercer volum, la memòria fluctua entre els primers dies passats a França i el retorn de l’exili 26 anys i mig després. Les feines a Mèxic: l’escenògraf teatral, el cinema, el canal 4 de la TV, les exposicions, les connexions amb els intel·lectuals mexicans, la descripció de l’exili, el segon casament, els fills, els llibres, els arbres i, finalment, el retorn a Catalunya.
El quart, i darrer volum de Viure i veure, reprèn el fil amb l’arribada al port de Barcelona amb la dona i tres dels cinc fills. Tísner hi recorda 30 anys  de vida catalana, passant nogensmenys per la seva particular volta al món i altres viatges, per acabar preguntant-se quan acaben unes memòries.Tu, lector, potser en tens la resposta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: