2014, maig

Walter BenjaminInfancia en Berlín hacia 1900

[Sinopsi] A començament sde 1932 Walter Benjamin escriu en una llibreta d’apunts una crònica autobiogràfica sobre els seus dies d’infància a Berlín, la seva ciutat natal. Poc després adverteix que hi ha allà un llibre, que reescriu i compon durant diversos anys, on pot retrobar i comprendre les imatges d’aquell llunyà món: Infància a Berlín cap a 1900. Sovint la imatge recordada és una paraula, ja que molts records són auditius. Com si sentís constantment a la cambra d’ecos de la memòria, la remota experiència ressona amb tots els sons diminuts de la vida comuna.
El narrador se sent embolicat en un mar de paraules com si fos un mol·lusc dins de la seva closca en el vast oceà del segle XIX, que percep les ressonàncies en l’aigua profunda. Qui busca en el record escolta el passat com acostant a cau d’orella el caragol buit i escolta atent el temps viscut en la seva sonoritat. Així el cos mateix atén la ressonància del record en el llenguatge. Les paraules són fets sonors que produeixen sentits nous i en elles el viscut retorna al llampec de la seva actualitat. (Jorge Monteleone)

[Crítica, Carmen Zancajo]

[Crítica, Un libro cada día]

[GdL-EB, Visita a Portbou] El 17 de maig de 2014  hem anat a la vila de Portbou per visitar l’Espai de Memòria que aquesta vila dedica al gran escriptor. Tot seguit ens hem arribat al cementiri on reposen les despulles de Walter Benjamin. Aquest és el reportatge fotogràfic de la visita.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: