Antoine Compagnon, Quaranta nits amb Montaigne
[Resum] «Aprofitem el temps per viure; seguim la natura; gaudim del present; no ens precipitem debades»: és potser l’ensenyança principal de Michel de Montaigne (1533-1592) i d’aquest petit llibre savi que teniu a les mans, pensat per ser llegit i digerit a poc a poc.
Quaranta nits amb Montaigne va néixer en un programa de ràdio. Quan es va convertir en llibre, va anar convencent, gràcies al boca-orella, fins a 100.000 lectors a França, una xifra que encara va creixent. Us el presentem aquí en una edició pensada per ser llegida a poc a poc, si pot ser de nit, com una mena de ritual. La idea, com va dir Gustave Flaubert sobre la lectura de l’obra de Michel de Montaigne, no és llegir-la com ho fan els nens, per diversió, ni tampoc com ho fan els ambiciosos, per instruir- se, sinó senzillament per viure.
En quaranta capítols brevíssims, el professor Antoine Compagnon, especialista en l’autor dels Assaigs, ens convida a descobrir un Montaigne molt proper, ja que «l’ètica de vida que proposa no té ni una sola arruga». Ens parla, gairebé a cau d’orella i sense caure en un excés d’erudició ni donar-nos-ho tot mastegat, de temes eterns com l’amor, la mort, l’amistat, la vanitat, el compromís, el desig, l’art de la conversa (i de la discussió), l’educació, la bona fe, l’amor pels llibres, la fascinació per la bellesa, la malaltia, el temps perdut i fins i tot el sobrepès. Amb un estil càlid i lleuger que ha convençut més de 100.000 lectors a França —va ser la sorpresa literària de 2013 gràcies al boca-orella—, Compagnon ens mostra la profunditat de les paraules de Montaigne i la seva actualitat.
[Crítica, Xavier Serrahima]
[Crítica, La serp blanca]
Estovalles Blanques 