Fernando Pessoa, El llibre del desassossec
[Contraportada] El Llibre del desassossec va néixer el 1913 i Pessoa hi va treballar durant tota la vida. Aquesta és una obra inacabada i inacabable: un univers sencer en expansió, d’una pluralitat—literària i vital—infinita. Bernardo Soares, ajudant de comptable a la ciutat de Lisboa, autor fictici d’aquest llibre, és, segons Pessoa, «un semiheterònim, perquè, no essent meva la personalitat, és, no diferent de la meva, sinó una mutilació d’ella». Prosador que poetitza, somniador que raona i místic descregut, aquest és el més pessoà de tots els heterònims, i la riquesa inesgotable de les seves pàgines —representació de tot un món— conté el geni de Pessoa en tota la seva extensió.
[GdL-EB, Cites del Llibre del desassosec, per Jordi Artigal]
[Crítica, blog llegir-escriure]
[Crítica, blog El tronc i les cendres]
[GdL-EB] En la lectura del juny de 2011, vam comptar l’assessorament de Mita Casacuberta, professora de la Universitat de Girona.
Estovalles Blanques 