2016, setembre (A)

Marisa Madieri, Verd aigua

[Contraportada] La crítica italiana ha definit aquest relat-dia turi com un petit clàssic contemporani. El fil conductor de la narració és l’èxode dels italians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croàcia, dins l’antiga Iugoslàvia. Marisa Madieri torna a trobar en la memòria els episodis tràgics i còmics que van marcar la seva infància, les persones amb qui va créixer —com la inoblidable àvia Quarantotto— i l’ambient del Silos de Trieste, «un paisatge vagament dantesc, un purgatori nocturn i boirós», on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avança el relat, l’escriptura, precisa i subtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i la incertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosa davant la vida.

[Verd aigua en els mitjans de comunicació] [El Pais, 10 de novembre de 2010] Pel que fa a Verd aigua, Magris (vidu de l’autora Madieri) ha manifestat que per a ell és, bàsicament, “un llibre en el qual el temps és l’autèntic protagonista, ja que en ell s’explora l’evolució de la nena que va ser Marisa fins a la dona”. “Ella va escriure el llibre amb absoluta llibertat”, va afegir, “partint de la seva experiència de l’èxode de Fiume i ajuntant petits fragments de temps. En tota la seva vida va escriure només unes 200 pàgines, però li agradava arribar a l’essència de les coses”. Encara que l’eix central del llibre és l’èxode dels italians de Fiume (l’actual ciutat de Rijeka), a mesura que anava escrivint Verd aigua Marisa Madieri va anar descobrint que entre els seus avantpassats hi havia també eslaus i hongaresos, la qual cosa la convertia en part de aquest món del que havia estat expulsada per ser italiana. “Ella va voler tornar a aprendre croata per connectar amb aquesta part del seu passat”, va explicar Magris. “Va descobrir la seva identitat eslava i va saber conviure també amb el ressentiment antieslavo. En el llibre parla del ressentiment, però també de l’amistat cap a l’altre”. Verd aigua és el segon títol de la col·lecció Paisatges narrats, de la nova editorial Minúscula, fundada a Barcelona per Valeria Bergalli, una argentina d’origen italià radicada a Barcelona que manifesta la seva passió per la literatura centreeuropea, àmbit en el qual encaixen a la perfecció tant la ciutat de Trieste com l’obra de Magris i Madieri.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: