2018, agost

Raül Garrigasait, Els estranys

[Contraportada] L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant. Els estranys és una novel·la que es mou entre l’humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d’escenes d’una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, Raül Garrigasait ens fa viatjar al centre de l’estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.

[GdL-EB, valoració global] En general la lectura de L’estrany no ens ha acabat d’atrapar. Tot i que l’estil i el llenguatge emprat per l’autor són molt reexits, com ho són també els fragments dedicats a la música, ens hem quedat sense acabar d’entendre què era realment el que l’autor ens volia explicar en aquesta novel·la. No acabem d’entendre la necessitat d’encaixar una història (la de Rudolf von Wielemann) dins d’una altra història (l’encàrrec de la traducció de les memòries de Felix von Lichnowsky). En tot cas, l’encaix ens sembla molt forçat, poc aconseguit. El llibre tampoc aprofundeix en la carlinada donat que es limita a descriure uns fets de forma molt anecdòtica, tot i que sovint ho fa emprant un sarcasme molt ben aconseguit.

[Ressenya, del blog Llegir en cas d’incendi]

[Premi El Setè Cel] Els estranys és la novel·la guanyadora de la 12a edició del premi literari El Setè Cel que anualment convoca l’ajuntament de Salt.