2019, octubre (B) – 2018, abril (B) – 2017, abril

Mercè Rodoreda, La mort i la primavera


2019, octubre (B)

[GdL-EB] Alguns membres del grup de lectura assistirem a l’adaptació teatral de La mort i la primavera a càrrec de Joan Olé. La representació es fa en el marc de la programació del festival Temporada Alta – 2019 de Salt-Girona.

En la presentació de l’obra podem llegir: Aïllat enmig de la natura hi ha el poble escenari de La mort i la primavera. Els seus habitants es regeixen per velles lleis i viuen sota les amenaces d’uns éssers anomenats caramens i les envestides del riu. Els homes turmenten les dones, les dones turmenten els fills. Quan arriba la primavera, però, el desig dels joves es fa més gran que la por

Com el GdL-EB ja havia llegit l’obra de la Rodoreda, refresquem el seu contingut amb la lectura del postfaci d’Arnau Pons que es troba en l’edició de La mort i la primavera publicada pel Club Editor.


2018, abril (B)

[GdL-EB] El Grup de lectura Estovalles Blanques, conjuntament amb la biblioteca Iu Bohigas, han organitzat una lectura pública de La mort i la primavera de Rodoreda coincidint amb la Diada de Sant Jordi.

Totes les persones que han volgut s’han acostat a la biblioteca i han llegit un fragment de la novel·la. La lectura s’ha iniciat a les 11h del matí i ha finalitzat a les 5h de la tarda, amb un breu descans al migdia. Hi han participat una vintena de persones.

Reportatge fotogràfic de la lectura pública de La mort i la primavera


2017, abril

[Resum] La mort i la primavera (1986) és una novel·la inacabada, tot i que es va publicar un cop morta la seva autora. La trama és atemporal. Aquesta és la més tràgica de totes les novel·les escrites per Rodoreda en la que reflecteix l’angoixa i la mort. El protagonista és un adolescent que viu en una societat cruel, per això la mort es transforma en una deslliurança. L’espai sagrat de la novel·la és el bosc dels morts, on són enterrats. Abans de suïcidar-se el protagonista hi fa una creu, amb claus, que simbolitza Crist, perquè no aconsegueix establir cap mena de contacte amb la vida. En una solitud desolada seguirà el ritu del poble i s’encaminarà cap al suïcidi ritual: la mort arbrada. Les papallones representaran les ànimes i les abelles seran símbol de la mort i de la rexaixença. El foc és un símbol de llum i de veritat.

La mort i la primavera és una ficció simbòlica, profundament desolada i poètica, que pot ser llegida com una mena de testament personal i literari de Mercè Rodoreda. Com deia la mateixa Rodoreda «La mort i la primavera és molt bo. Terriblement poètic i terriblement negre. Amb el meu estil d’ara: primera persona i procurant dir les coses de la manera més pura i més inesperada».

[GdL-EB] El llibre l’hem comentat amb l’assessorament de la professora Mita Casacuberta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: