2018, maig

Jetta Carleton, Quatre germanes

[Resum] A principis dels anys cinquanta, Matthew Soames, mestre d’una escola rural, i la seva esposa, Callie, passen l’estiu a la granja familiar dels afores de Renfro, Missouri, on van criar les seves quatre enèrgiques filles: la gran, Jessica; Leonie, la més responsable; la indòmita Mathy, que va deixar els estudis per casar-se amb un pilot acrobàtic, i la petita Mary Jo, que va abandonar la granja de molt jove per treballar a la televisió a Nova York.

Com cada any, tres de les filles els visiten durant un parell de setmanes. El final de la seva estada permet que els records facin acte de presència: les alegries, decepcions, amors i desenganys que van marcar el pas del temps i que semblen haver dominat la vida de les quatre germanes. Tot i així, més enllà dels esdeveniments passats batega l’amor profund que els ha mantingut units durant tots aquests anys.

Quatre germanes, la primera i única novel·la de Jetta Carleton, va ser publicada per primera vegada el 1962. El seu editor, el mític director literari de Knopf, Robert Gottlieb, deia d’ella: «Dels centenars de novel·les que he editat, Quatre germanes és realment l’única que he rellegit diverses vegades des de la seva publicació i, cada cop que la torno a llegir, m’emociona tant com la primera vegada».

[GdL-EB, Maria Casacuberta, ] En principi, Quatre germanes ─única obra de Jetta Carleton─ dóna la sensació d’una obra intranscendent simple i senzilla, la vida familiar en una granja. Consta de sis capítols, en el primer, narrat en primera persona per Mary Jo, la filla petita −que molt jove deixa la granja per anar a treballar a la televisió de Nova York, i ara ha tornat de vacances− a partir de l’encontre, sense idealitzar ni ridiculitzar la vida rural, s’encarrega de situar-nos en espai i temps, en l’América rural i profunda, dels anys 50. A la vegada que ens fa la presentació general dels altres membres de la família. És en l’estructura dels cinc capítols següents, narrats per un narrador omniscient en tercera persona, que la novel·la pren forma i s’enriqueix per la descripció dels personatges. Poc a poc l’autora ens introdueix en el caràcter, pensament i personalitat de cada membre de la família,:el pare, mestre d’escola rural; la mare, de treball incansable a la granja; i les quatre filles: Jessica, la gran; Leonie, la més responsable; la indòmita Mathy; i la petita Mary Jo. Tots personatges propers, humans, amb les seves ambicions, frustracions, desencisos, i contradiccions fan que, a mesura que anem llegint, l’obra creixi i guanyi en interès.

Com a colofó diré que, una bona novel·la no rau en el seu contingut sinó en la manera de com es narrat aquest contingut, i Quatre germanes és el prototip de novel·la ben estructurada, argumentada i magistralment narrada.

Quan en una entrevista un periodista, a l’autora, li van preguntar perquè no escrivia més novel·les com la que l’hi acabaven de premiar, aquesta va contestar que «ja no tenia res més a dir». Magistral!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: