2018, setembre (A)

Valentí PuigEl bar de l’AVE

[Contraportada] Gran observador social i escriptor brillant i mordaç, Valentí Puig fa un retrat penetrant de les incerteses econòmiques i morals de la societat catalana i espanyola d’avui. Arran d’un casament que posa en contacte una família que ha perdut el patrimoni en un plet familiar i un clan mallorquí enriquit amb el contraban i propietari d’un imperi financer, El bar de l’AVE presenta assessors financers, periodistes sense escrúpols, inspectores d’Hisenda, monges, cuiners innovadors i polítics antisistema a cavall de Barcelona, Madrid i Mallorca. Som a l’any 2015, temps de canvis socials i polítics, inflamacions independentistes i oportunitats postcrisi. Estil, lucidesa i humor en el millor Valentí Puig.

[GdL-EB, valoració global] La novel·la va desgranant −fent servir un vocubalir molt ric i ben treballat− les complicades relacions i comportaments dels membres d’un gran clan familiar on hi són representades quatre generacions. L’autor va introduint i caracteritzant els diferents personatges sense seguir cap ordre temporal, fet que, en alguns moments, pot despistar el lector poc atent, tot i que l’entremat es consistent. També va intercal·lant reflexions més o menys reeixides sobre els valors que regeixen la societat d’avui dia, que són els que ens podríem trobar en les converses del bar de l’AVE Madrid-Barcelona. El gran nombre de personatges i l’abundància de reflexions que s’aboquen en el llibre fa que alguns lectors el considerin «excessiu».

[GdL-EB, Mariona Rodà] La novel·la retrata la societat catalana i la illenca durant un període d’uns setanta anys que suposa un abans i un després en la seva història.  L’autor ressegueix l’evolució que pateixen totes dues societats: l’estraperlo i el contraban, les barraques de platja de l’illa de Mallorca, fins arribar als grans complexos hotelers. Amb setanta anys s’ha passat de les espardenyes a la velocitat de l’AVE.

L’obra no té un argument lineal: la història es desenvolupa de manera fragmentada en el temps amb flashbacks, recurs estilístic que crida molt l’atenció del lector. Pel que fa als personatges, cal dir que Néstor és el principal i opera com a eix relacional amb la resta. L’autor el desenvolupa i ens el fa créixer al llarg de l’obra. Néstor tot i ésser el protagonista no desmereix altres personatges que, essent secundaris, arrodoneixen l’obra. És el cas de Pastor que, malgrat la seva reminiscència franquista, esdevé la tendresa elevada a la màxima potència.

Les descripcions al llarg de l’obra són nombroses i sovint farcides amb vocabulari illenc. Freqüentment són cales i platges de la Mallorca que han deixat petja a  l’escriptor,  cafès i les seves conseqüents tertúlies,  grans àpats narrats com a menjars de cardenal… Són nombroses també llargues disquisicions polítiques -no oblidem que l’autor és periodista-.

En definitiva, un bon llibre per repassar la història d’un indret i un temps, d’uns personatges que acabem coneixent i estimant i que s’acaba al bar de l’AVE on hi passa la vida i on tot hi és possible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: