2018, setembre (B)

Vicenç Pagès JordàRobinson

[Contraportada] Un home de mitjana edat s’introdueix a la casa dels veïns, que se n’han anat de vacances, i s’hi instal·la d’una manera molt peculiar. L’home és solter, té el pare en una residència i treballa de carter. A mesura que l’acompanyem en el seu periple d’intrús, anem descobrint les raons d’un comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada d’ofici. Robinson, un relat iniciàtic que és alhora una historia d’amor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a l’evidència que Vicenç Pagès ha atès un grau insòlit de maduresa literària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan sorprenent, intensa i colpidora com aquesta.

[GdL-EB, Núria Noguereda Cuixart] És un llibre que m’ha enganxat, i això no és per a si mateix cap valor. Però és un llibre per a mi capaç d’arrastrar-nos al món interior del protagonista, en realitat l’únic personatge, un home sense nom i sense cap contacte humà profund, protegit tan sols per una rutina que es veu pertorbada quan una música impertinent irromp en el seu cau: arriben uns veïns nous i amb ells la música impertinent que penetra fins el seu amagatall. Quan els veïns marxen de vacances ell aprofita per colar-se a casa seva amb la intenció aparent de destruir l’origen de la música,  però en realitat veiem com comença −o segueix?− un procés d’autodestrucció. Quan la porta del garatge baixa darrera d’ell i comença el seu periple per les diverses estances de la casa, quan veiem que s’ha imposat una sèrie de normes estranyes i terribles, es comença a posar de manifest el seu desarrelament real. L’autor, estança rere estança, acció rere acció, va intensificant el malestar, la caiguda. La descripció de quan salta i dansa damunt les restes del mirall és per a mi una de les escenes més terrorífiques que he llegit mai.

En  una segona part sembla que l’amor, o simplement el contacte humà, la il·lusió, l’apassionament, és capaç de redimir tot aquest desarrelament amb el món i amb si mateix. Però no és així i en la tercera part tot queda confús com la ment del protagonista, tot balla, tot es qüestiona, tot es converteix en irreal, com ho viu en aquest indret, mig hotel−mig hospital on acaba el fil que travessa tot el llibre: preguntes, preguntes. Ara ja no hi ha més preguntes! Inquietant, escarrufa.

Per a mi és un llibre capaç de transportar a un món íntim, amagat, incomprès, propi, molt pertorbat i molt diferent a la vida d’aparences.

[GdL-EB, valoració global] És una novel·la «estranya», sorprenent… en que destaca la manera com l’autor −sobretot en la primera part− va caracteritzant el protagonista, un ésser gens convencional que, fora de la feina, viu aïllat en un món que ha configurat a la seva mida per tal de no haver de relacionar-se amb ningú. El llenguatge emprat, molt ben triat, facilita que el lector s’endinsi en els pensaments del protagonista de manera que hi ha moments que és impossible saber si el que s’està contant és realitat o ficció. La relació amorosa entre el protagonista i l’advocada que es presenta en la segona part de la novel·la és potser massa forçada, poc versemblant. El final es valora com poc reeixit, sobretot si es compara amb el fort impacte i sorpresa que la lectura de la primera part causa en el lector.

[Premi El Setè Cel] Robinson és una de les tres obres finalistes de la 12a edició del premi literari El Setè Cel que anualment convoca l’ajuntament de Salt.

[Robinson, de Vicenç Pagès Jordà, en els mitjans de comunicació]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: