Estovalles Blanques

2022, gener

Virgínia Woolf, Les ones

[Resum] Les ones és un dels textos cabdals del segle XX. Però encara ho és més per el lector del segle XXI, un lector assetjat per l’imperi de la imatge i la dictadura del temps perdut en innumerables entreteniments. Aquestes ones s’alcen, desafiants, per oferir-vos un retrobament amb l’antic plaer del so de les paraules ja que, en aquest text, cada paraula pesa. La lectura atenta d’aquesta novel·la és de les més profitoses que un lector pot trobar i de la que n’extraurà una experiència més plena. Publicada l’any 1931, la seva influencia dins la novel·la contemporània no ha parat de créixer, aconseguint un arriscat i fascinant equilibri entre un lirisme intens i l’intel·lecte més enlluernador.

[Critica de Xavier Serraima] El racó de la paraula

2021, desembre

Yaa Gyasi, Tornar a casa

[Resum] Primera novel·la de l’escriptora nord-americana d’origen ghanès Yaa Gyasi, la trama d’aquesta captivadora història profundament humana es desenvolupa a la costa sud- occidental de l’Àfrica -l’actual República de Ghana- i als Estats Units, des del segle XVIII fins al present. Filles d’una mateixa mare i de pares membres de dues ètnies diferents, l’Effia i l’Esi són dues germanes de sang que mai no s’arribaran a conèixer. Els seus camins estan predestinats a separar-se: així, mentre l’Effia l’obliguen a casar-se amb un governador anglès i a anar-se’n a viure a una fortalesa a tocar de la costa, l’Esi és capturada i traslladada com a esclava al sud dels Estats Units. D’aquesta manera, la narració va traçant el camí de les dues branques de la família, protagonistes de commovedores històries d’aflicció, esperança i superació en el marc d’una sèrie d’esdeveniments històrics rellevants: les guerres tribals, el negoci del cacau, l’arribada dels missioners, la Llei d’Esclaus Fugitius de 1850, la Gran Migració Negra, la lluita pels drets civils i el renaixement de Harlem als anys vint, fins a arribar a l’epidèmia d’heroïna dels setanta.

2021, novembre

Primo Levi, El sistema periòdic

[Resum] El sistema periòdic és, abans que cap altra cosa, l’autobiografia d’un químic que, en analitzar el que ha estat la seva trajectòria professional, s’adona que la resta de la vida no se’n pot deslligar: no tan sols perquè hi ha invertit esforç i il·lusió, sinó sobretot perquè, com afirma ell mateix, és en el treball, en el deure escollit, on aflora el més valuós d’un home.

2021, octubre

Jorge Semprun, La escriptura o la vida

[Resum] En un domingo de abril de 1945, Semprún, a los veintidós años, fue liberado del campo de concentración de Buchenwald por el III Ejército del general Patton. En otoño de aquel mismo año empezó a elaborar literalmente la monstruosa paradoja de haber vivido la muerte. Pero fue imposible. «Entiéndase», dice él en su discurso con motivo del Premio de la Paz (1994), «no era imposible escribir : habría sido imposible sobrevivir a la escritura. (…) Tenía que elegir entre la escritura y la vida, y opté por la vida.» La escritura o la vida es, pues, no sólo la memoria de la muerte, sino la de todas aquellas vivencias pasadas y presentes -vitales, sensoriales, afectivas, intelectuales y literarias- que, al revelarse, al abrirse sin restricciones a la conciencia del autor, emergen cargadas de la emoción del reecuentro consigo mismo y enriquecidas por la reflexión. Semprúnhabría podido contentarse con escribir un testimonio. Pero eligió el camino de la creación literaria.

2021, setembre

Enrique Vila-Matas

[GdL-EB] L’estil literari de l’escriptor català en llengua castellana Enrique Vila-Matas s’allarga unitàriament en la seva extensa obra. Podríem dir que més que una història per explicar, Vila-Matas te una forma molt pròpia de narrar les històries. Aprofitant aquesta unitat d’estil fem la proposta de llegir qualsevol de la trentena llarga de les seves novel·les ja publicades. Parlarem de Vila-Matas com autor, de la seva proposta literària des de les diferents experiències lectores d’algunes de les seves obres.

2021, agost

Txell Feixas Torras, Dones valentes

[Contraportada] Un homenatge a les dones que no s’han sotmès i que estan canviant la història de l’Orient Mitjà. En aquesta regió hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra: comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. De vegades, la lluita és per la pura supervivència; d’altres, una lluita conscient i organitzada —política— per guanyar i defensar drets tan bàsics com el dret a néixer, el dret a avortar, el dret a una educació, a una feina digna, a defensar-te de qui et vol destruir, a conservar allò que encara no t’han pogut manllevar… El dret, en resum, a existir.

La mirada de la periodista Txell Feixas Torras, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l’Orient Mitjà, és sensible a les històries de les dones valentes i anònimes que potser no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs.

2021, juliol

Ngugi wa Thiong’o, Neix un teixidor de somnis: el despertar d’un escriptor

[Contraportda] Neix un teixidor de somnis és el despertar d’un escriptor i és l’alliberament d’un poble. Mentre Ngũgĩ se’n va a estudiar a la Universitat de Makerere, Uganda, el seu poble es defensa de l’Imperi britànic. En aquells temps convulsos és quan neix un dels intel·lectuals més importants de la nostra època, formant-se com a periodista, escriptor de contes, dramaturg i novel·lista. 

Perseguit pels records i les notícies de la carnisseria i dels encarceraments en massa realitzats per l’estat colonial britànic a la seva Kenya natal, però alhora inspirat en la lluita titànica contra aquestes injustícies, Ngũgĩ comença a teixir històries que recull de les fibres de la memòria, la història i un present vibrant i turbulent. És així com es comença a formar una identitat d’intel·lectual al servei del seu poble.

En aquest text emocionant i provocatiu es despleguen simultàniament el naixement de Ngũgĩ wa Thiong’o com a escriptor combatiu, la fi del colonialisme militar en un dels episodis més violents de la història global i l’empoderament dels pobles africans per decidir el seu futur.

2021, juny

Gabriel García Márquez, Cien años de soledad

[Contraportda] «Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.»

Con estas palabras empieza la novela ya legendaria en los anales de la literatura universal, una de las aventuras literarias más fascinantes de nuestro siglo. Millones de ejemplares de Cien años de soledad leídos en todas las lenguas y el Premio Nobel de Literatura coronando una obra que se había abierto paso «boca a boca» -como gusta decir al escritor- son la más palpable demostración de que la aventura fabulosa de la familia Buendía-Iguarán, con sus milagros, fantasías, obsesiones, tragedias, incestos, adulterios, rebeldías, descubrimientos y condenas, representaba al mismo tiempo el mito y la historia, la tragedia y el amor del mundo entero.

2021, maig

Miquel Berga, Quan la història et crema la mà

[Contraportada] Lluny d’Anglaterra, un a Nova York, l’altre a Marràkeix, W.H. Auden i George Orwell viuen l’any 1939 entre l’assimilació de les tràgiques lliçons de la guerra d’Espanya i les angoixes per l’esclat imminent d’una nova guerra europea. El corrent perillós de la història no s’atura i, com diu un vers d’Auden, «et crema la mà». Aquest llibre explora les tensions personals de dos autors decisius del segle xx atrapats en un intens procés per acordar les seves percepcions polítiques al seus projectes literaris o, el que els és més urgent, la seva veu privada a la seva veu pública. Mitjançant un sobri joc de miralls entre dos escriptors anglesos que van viure com a propis els problemes d’Europa, Miquel Berga fusiona biografia, política i literatura en un assaig tan singular com il·luminador.

[GdL-EB] Comptarem amb el professor Miquel Berga, autor de l’assaig Quan la història ens crema la mà, que ens ajudarà aprofundir en les personalitats dels protagonistes Auden I Orwell.

2021, abril

Joan-Carles Mèlich, La sabiduria de lo incierto

[Contraportada] Este ensayo explora la permanente necesidad que los seres humanos tenemos de vivir envueltos en historias y ficciones. Según Mèlich, los grandes maestros de la literatura universal lo son no porque en sus obras nos expliquen cómo hay que vivir, sino porque desvelan sin ambages la precariedad, la ambigüedad y la inasible fragilidad de nuestra existencia. Lejos de los manuales de autoayuda, este apasionado y apasionante ensayo defiende la capacidad transformadora —para bien o para mal— que los grandes textos literarios pueden ejercer sobre nosotros. La lectura, entendida como una actividad de riesgo.

Create your website with WordPress.com
Per començar