Lectures curs 2019-20

Qui som?

El grup de lectura Estovalles Blanques (GdL-EB) som un grup de persones molt diverses que ens uneix la nostra afecció per la lectura. Des de finals de 2002 compartim ficcions de moltes obres que, després d’una lectura en solitari, comentem en grup. De tant en tant ens acompanyen especialistes i grans lectors que escolten els nostres comentaris i reflexions a partir dels quals ens ajuden a aprofundir en els textos. Un plaer que és vida, perquè entenem la lectura com això, una forma de viure.

Et convidem a tu, lector solitari, a incorporar-te al grup. Totes i tots hi sou benvinguts. Només cal comprometre’s a llegir el llibre que mensualment es proposa i participar a la trobada que es fa un dijous de cada mes (consulta la programació del curs) a dos quarts de vuit del vespre per discutir conjuntament la lectura que haurem realitzat cadascun individualment. I així −compartint mirades, informacions i pensaments− gaudirem plegats de l’obra llegida per tothom.

En el menú lateral (RECERCA DINS EL BLOG) pots consultar les lectures que el GdL-EB ha anat fent durant tots aquests anys.


Lectures proposades pel curs 2019-20

[Document LECTURES (arxiu pdf)] [Tríptic LECTURES (arxiu pdf)]

Dijous 26 de setembre de 2019: Lectura de les tres obres finalistes de la 13ª edició del premi literari «El Setè Cel»: Permagel, d’Eva Baltasar; Les posessions, de Lucia Ramis; i El cel no és per a tothom, de Marta Rojals.

Dijous 24 d’octubre de 2019, a les 19:30h: Trobada mensual del GdL-EB per comentar les dues obres de teatre de la programació Temporada Alta – 2019 a les que haurem assistit. En concret:

Nou-cents, el pianista de l’oceà, un text d’Alessandro Baricco que porta a escena Cascai Teatre (18/10/2019, Teatre de Salt)

La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda i dirigida per Joan Ollé (19/10/2019, El Canal)

Dijous 28 de novembre de 2019, a les 19:30h: La creació d’Eva i altres contes, de Josep Carner. Ens acompanyarà Toni Sala.

Dijous 19 de desembre de 2019:  Puerca tierra, de John Berger.

El 1974, John Berger posava els fonaments del que seria un dels èxits més admirats i aclamats de la seva narrativa: la trilogia De les seves fatigues, en la qual es relata el viatge dels camperols europeus des de les muntanyes a la metròpoli, on la seva manera de vida agonitza, ferit de mort.

Dijous 23 de gener de 2020:  Dona al punt zero, de Nawal El Saadawi

«Tots els homes que he conegut només m’han inspirat un desig: el d’alçar la mà i deixar-la caure amb força sobre el seu rostre». Així comença la notable història de Firdaus de rebel·lió contra una societat fundada el mentides, hipocresia, brutalitat i opressió. Nascuda en el si d’una família camperola a Egipte, Firdaus lluita al llarg de la seva infància, buscant la compassió i el coneixement en un món que li dóna molt poc de les dues qüestions. A mesura que creix, cada nova relació li ensenya una amarga però alliberadora veritat: les úniques persones lliures són aquelles que no volen res, no tenen por res i no esperen res.

Dijous 27 de febrer de 2020: Història universal de Paniceiros, de Xuan Bello.

Paniceiros, el llogaret real i fabulós on conflueixen la vida, la literatura i el record, és l’indret que acull els costums avials, l’omniscient cultura popular i les «radiacions tel·lúriques» que molts —fins i tot algun dels qui hi han nascut, caragirat de mena— s’entesten a destruir. Símbols de la memòria col·lectiva d’una Astúries que no vol desaparèixer davant la irrupció d’una modernitat mal entesa, els personatges que el destí ha lligat a Paniceiros malden, cadascun a la seva manera, per fer sentir el clamor d’una terra que es resisteix a ser dominada.

Dijous 26 de març de 2020:  Obabakoak, de Bernardo Atxaga .

Obabakoak és una obra de l’escriptor Bernardo Atxaga, escrita en euskera el 1988. Es tracta d’un recull de contes que recreen un món màgic i mític que convida a la reflexió literària i que tracta, amb tècniques narratives originals, qüestions de tipus universal.

L’obra es compon de relats, la majoria se situen a Obaba, una petita localitat basca completament inventada, on fantasia i realitat es confonen. Obabakoak significa els d’Obaba. Es tracta de l’obra en euskera amb més èxit internacional i ha estat traduïda a molts idiomes. Per altra banda, el director de cinema Montxo Armendariz en va fer una pel·lícula el 2005 titulada Obaba.

Dijous 23 d’abril de 2020:  Tota l’obra, de Jesús Moncada.

Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 – Barcelona, 2005) narrador i traductor. En la seva obra recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga població de Mequinensa –negada sota les aigües del riu Ebre. Autor dels llibres de contes, Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) i de les novel·les, Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997). Entre els guardons que ha merescut la seva obra hi ha el premi Joan Crexells, el premi Nacional de la Crítica, el premi Ciutat de Barcelona o el de la Crítica Serra d’Or. És distingit amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana al conjunt de la seva obra (2001) i amb la Creu de Sant Jordi (2001). Les seves obres han estat traduïdes a una dotzena de llengües. El mateix autor va traduir un nombre considerable d’obres del castellà, del francès i de l’anglès.

Dijous 28 de maig de 2020: Sopa de Wuhan.

Sopa de Wuhan és una compilació de pensament contemporani al voltant del COVID 19 i les realitats que es despleguen al llarg del globus. Reuneix la producció filosòfica (en clau assagística, periodística, literària, etc.) que es va publicar al llarg d’un mes -entre el 26 de febrer i el 28 de març de 2020-. L’antologia presenta a pensadors i pensadores d’Alemanya, Itàlia, França,
Espanya, EUA, Corea de Sud, Eslovènia, Bolívia, Uruguai i Xile. Sopa … junta en un volum el que ja és públic i està a l’abast d’un clic. Tan sols proposa un “ordre” de lectura, sobre algunes dades biogràfiques sobre els i les i autor@s i intenta posar en una línia de temps una sèrie de debats. Busca reflectir les polèmiques recents al voltant dels escenaris que s’obren amb la pandèmia del coronavirus, les mirades sobre el present i les hipòtesis sobre el futur. ASPO (Aïllament Social Preventiu i Obligatori) és una iniciativa editorial que es proposa perdurar mentre es visqui en quarantena, és un punt de fuga creatiu davant la infodemia, la paranoia i la distància lasciva autoimposada com a política de resguard davant un perill invisible.

Dijous 25 de juny de 2020:  A casa de l’interpret, segon volum de les memòries de Ngũgĩ Wa Thiong’o .

Per a un jove Thiong’o, aquella va ser una època de contradiccions accentuades pel context polític i social de Kènia, on el 1952 va arrencar la revolta de la guerrilla Mau Mau que va desembocar en la independència del país. “L’escola era un espai protegit on em sentia segur, però allà seguia una educació colonial. Era xocant, perquè quan sortia de l’internat veia que hi havia una guerra contra el colonialisme”, relata l’escriptor.

Dijous 30 de juliol de 2020: Els catalans en els camps nazis, de Montserrat Roig.

“Hi ha silencis que són més feixucs que d’altres. Si damunt de la nostra Guerra Civil hi ha hagut una boira fictícia però densa, hi ha aspectes del nostre passat recent que semblen haver estat engolits per l’absurd, pel no-res. Aquest és el cas dels catalans antifeixistes que patiren la deportació als camps nazis”. Montserrat Roig va donar veu a aquest infern. I ho va fer escoltant cinquanta testimonis que havien sobreviscut a aquest horror. És així com el 1977 (un any i mig després de la mort de Franco) va publicar el llibre Els catalans als camps nazis. Quaranta anys després, Edicions 62 n’ha fet una nova edició.

Dijous 27 d’agost de 2020: Una història d’amor i de foscor, de Amos Oz .

Una història d’amor i de foscor. Amos Oz, tràgic, còmic i absolutament sincer, aquest llibre de memòries és alhora una gran saga familiar i l’autoretrat d’un escriptor que va ser testimoni del naixement d’una nació i en va viure la seva història turbulenta. És la història d’un noi que creix a Jerusalem als anys quaranta i cinquanta, en un petit apartament ple de llibres en dotze idiomes i rodejat de parents que en parlen gairebé la mateixa quantitat.


Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: