2010, gener (A)

Thomas Mann, Mort en Venècia

[Contraportada] La decadent bellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l’aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració. Aviat el seu esperit vigilant i equilibrat perdrà força i caurà en un abisme del qual no es recuperarà: s’enamorarà de la bellesa angelical d’un adolescent polonès, que l’arrossegarà, amb un terrible poder d’atracció, fins a ignorar la mort. Tot i ser una novel·la aparentment senzilla, La mort a Venècia ha generat multitud d’interpretacions. Lucchino Visconti en va fer una pel·lícula que ha passat a la història del cinema. 

[GdL-EB] Hem comptat amb l’assesorament del senyor Josep Mª Clavaguera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: