Thomas Bernhard, L’origen
[Resum] L’origen és una excavació en els anys d’adolescència de Thomas Bernhard. Una invectiva salvatge contra el sistema educatiu en general, contra el nacionalisme i el catolicisme -aquestes «malalties» que l’autor situa en peu d’igualtat com dos rituals igualment lesius per a la dignitat humana-, i contra Salzburg, la seva ciutat adoptiva i cuasinatal, una ciutat símbol de la bellesa, l’art i la cultura, però en realitat un atroç dispositiu per al suïcidi, en museu de la mort.
Es tracta d’un llibre esgarrifós en què la paraula més freqüent potser sigui «horror»: no en va, escriure, per Bernhard, consisteix en una metòdica i possiblement catàrtica exploració de l’horror. Però és, al seu torn, un llibre admirablement escrit, una mostra concloent del virtuosisme verbal de l’autor.
Les repeticions obsessives de determinades paraules-clau, les variacions que desenvolupen en les seves ampliacions més significades més profundes, les frases meándricas i la utilització paranoica de certes expressions estan àmpliament representades, així com també el precís instint musical de l’autor.
En L’origen -aquest incessant soliloqui de furor iconoclasta- es troba la clau per conèixer el món de Thomas Bernhard.
[Crítica, Un libro al dia]
Estovalles Blanques 