2016, agost (A) – 2010, setembre

Javier Marias, Corazón tan blanco

[Contraportada] “No he querido saber, pero he sabido que una de las niñas, cuando ya no era niña y no hacía mucho que había regresado de su viaje de bodas, entró en el cuarto de baño, se puso frente al espejo, se abrió la blusa, se quitó el sostén y se buscó el corazón con la punta de la pistola… “. Així comença la nova i magistral novel·la de Javier Marías. Però “eso fue hace mucho tiempo”, segons afegeix el narrador: ara és ell qui està acabat de casar, amb Luisa, i en el seu propi viatge de nuvis, estant a l’Havana, veu des del balcó del seu hotel a una dona desconeguda que espera al carrer i que durant uns segons el confondrà amb la persona amb qui s’ha citat. A partir de llavors el narrador sentirà un creixent i inexplicable malestar (“presentimientos de desastre”) davant el seu matrimoni, i intuirà que l’explicació potser estigui en el passat i per tant en el seu propi origen, ja que el seu pare, Ranz , va haver de casar-se tres vegades perquè ell pogués néixer. Lluny de l’investigador, el narrador d’aquesta novel·la és, per contra, un home que prefereix no saber, conscient del perillós que resulta escoltar i que, un cop escoltades les coses, ja no poden oblidar-se. Traductor i intèrpret de professió (acostumat per això a escoltar ia interpretar tot, fins els gestos, fins el que no es diu), veurà desencadenar-se una doble acció: la del passat misteriós i amenaçador, que va insinuant i explicant-a contracor, i la del present inestable i amenaçat, que ho farà oscil·lar entre el seu madrilenya casa conjugal i els fòrums internacionals de Nova York i Ginebra, amb escenes tan subtils i divertides com la de la trobada entre un alt càrrec espanyol i una “adalid” anglesa que necessitaran de les seves capritxosos serveis interpretatius per entendre.
Una sèrie de personatges s’aniran anunciant o revelant l’apassionant història: des del pare, Ranz, desimbolt expert en art, fins a l’antiga amant Berta, una dona que coixeja i que envia i rep vídeos molt personals a la recerca d’homes que encara la il·lusionin; des del res escrupolós Custardoy, reticent company dels jocs de la infància, fins a la riallera i cantarina àvia cubana, passant per la desesperada dona de l’hotel de l’Havana i el seu amant espanyol a qui mai es veu, o l’enigmàtic i fugisser individu que respon pel sobrenom de “Bill”. La vigorosa i hipnòtica prosa de Javier Marías configura en espiral aquesta extraordinària novel·la sobre el secret i la seva possible conveniència, sobre el matrimoni, l’assassinat, la instigació, sobre la sospita, sobre el parlar i el callar i sobre els cors que a poc a poc es van tenyint, segons veuen “transcórrer el transcorregut temps” i acaben sabent el que mai van voler saber…

[Crítica, blog Un libro al dia]

[Crítica, Iberical]

[Crítica, Mikael Tryman]

[Crítica, M. García Viñó]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: